Radó: "L'assassí silenciós"

Què és el Radó?
El Radó (Rn) és un element químic gasós de la família dels gasos nobles. El seu símbol és Rn i la seva massa mitjana és 222. Es caracteritza per ser un gas radioactiu i és inodor, incolor i insípid.

Com ens exposem?
Tothom ens exposem diariament a radiacions ionitzants diverses. El Radó és el element més important de la nostra exposició a aquest tipus de radiacions, i pot arribar a suposar el 50% de la radiació natural que rebem.
El radó és un gas radioactiu i això li atorga unes característiques especials. Té una alta solubilitat en aigua i el seu estat gasós li proporciona una gran capacitat de desplaçament en el terreny, podent traslladar diversos centenars de metres en el subsòl. El radó és extremadament mòbil: fins i tot pot travessar una paret de vidre, formigó o fusta en més o menys temps, depenent del tipus de material.
El radó emet partícules radioactives alfa que en ser absorbides, per inhalació durant la respiració, produeixen la radiació interna.
Normalment en l'aire hi ha sempre una certa quantitat de radó que es desprèn del sòl i les roques. Dit radó s'infiltra en els habitatges a través de les petites fissures i juntes que hi ha en qualsevol construcció, i fins i tot a través dels porus del formigó. Les juntes de les canonades de desguassos i altres escomeses solen ser també punts febles en les construccions, i per elles el radó troba el camí per introduir-se en les cases.

Com es produeix el Radó?
El radó es produeix de forma natural per la desintegració del radi 226 contingut en les roques, que al seu torn procedeix de la desintegració de l'urani existent en les roques i sòl. Es molt més freqüent en zones de roques granítiques (Maresme, Empordà, Pirineu a Catalunya).

En vermell possible presència de Radó a Catalunya


Notícies importants
- Radó en els edificis (Col.legi d'aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona)

Legislació aplicable:

Què diu l'OMS?
- El 1950 es va confirmar plenament la relació causal entre el radó i el càncer de pulmó. L'OMS va cridar l'atenció sobre el risc del radó en 1979, quan en un grup de treball sobre qualitat d'aire en interiors es va començar a valorar l'exposició residencial al radó com a factor de risc.
L'any 1988 l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) va classificar el radó com a cancerigen humà del grup 1. L'any 2005 es va crear el Projecte Internacional de l'Radó, gràcies al qual es va poder publicar el 2009 el Manual de l'OMS sobre el radó en interiors. Segons l'OMS, el nivell de referència recomanat és de 100 Bq / m3, tot i que no hi ha un valor llindar per sota del qual no hi hagi risc. Per cada 100 Bq / m3 que s'incrementi el nivell de referència, el risc de càncer de pulmó augmenta un 16%.

Com ho mesurem a GEOBIOLOCAT?
Disposem de diversos Monitors de mesurament en continu domèstic:  Són petits dispositius, de la mida d'un mòbil, que mesuren la concentració de radó i mostren la informació dels nivells de concentració tant diaris com acumulats. Us informe'm via mail o tfn.

Mesurador AirThings



Anàlisi de radiació emesa d'11 smartphones (Xataca)

Article publicat a Xataka

Un dels punts que comenta aquest article és que l'any han vist la llum dos estudis duts a terme pel Programa Nacional de Toxicologia nord-americà i l'institut italià Ramazzini, tots dos efectuats sobre rates i ratolins. I tots dos han conclòs que, després d'exposar a aquests animals a la radiació no ionitzant, un determinat tipus d'exemplars (les rates mascle, però no les rates femella ni els ratolins) va desenvolupar schwannomes, uns tumors benignes que contenen cèl·lules de Schwann.


Aquesta és la gràfica que resumeix l'anàlisi de radiació dels 11 Smartphones en trucada entrant mesurat en vatis



Oneplus seria el que emet més radiació i Sony Xperia el que menys

Medición en cabecera de cama en casa unifamiliar

Os mostramos imagen de medición realizada en el dormitorios de una vivienda unifamiliar en construcción. Se ha superado el límite saludable debido a la existencia de cableado sin apantallar en proximidad con vigas de hierro que convierten toda la pared en un campo eléctrico de Baja Frecuencia, que afecta a la cabecera de la cama donde descansa nuestra cabeza por la noche.